La faceta més llatina del món que envolta el mític investigador Sherlock Holmes es descobreix aquest cap de setmana a Barcelona a la convenció "The no fog Countries Meeting", en la que aficionats de diferents països recordaran l'inoblidable personatge creat per Sir Arthur Conan Doyle. "En les novel.les de Sherlock hi ha moltes referències al món llatí, personatges, objectes, fets i llocs. I aquests són els que volíem ressaltar en aquesta convenció", ha explicat el vicepresident de l'associació espanyola Cercle Holmes i organitzador de la convenció, Miquel Ojeda.
"The no fog Countries Meeting", organitzat per Espanya, França i Itàlia, pretén donar un enfocament llatí a les novel de l'investigador amb la finalitat d'apropar aquesta figura a un públic molt allunyat de l'Anglaterra victoriana que es descriu en l'anomenat 'cànon holmesià '. Un total de 60 relats, 4 novel i 56 relats curts, configuren el particular univers del detectiu, en el qual desfilen des espies i assassins a grangers, intel.lectuals o secretàries.
"És el primer congrés internacional organitzat per països llatins. Releeremos el cànon, que són com les nostres sagrades escriptures, per donar-li una òptica llatina", expressa l'organitzador de la trobada. Conferències, signatures de llibres, sopars i fins i tot una trobada en què els membres participants s'han disfressat de victorians conformen les activitats, amb la que aquest congrés pretén expandir-se més enllà de les nostres fronteres:
"Volem començar una lliga holmesià llatina que s'expandeixi per Portugal, Grècia i Amèrica del Sud", ressalta Ojeda. Acostar el detectiu del 221B de Baker Street a un territori en el qual, segons el propi personatge, es posaria les botes a investigar casos: "És una sort que no hi hagi dies de boira en els països llatins, els països dels assassinats", li explica el mateix Holmes al seu estimat Watson en el relat "Els plans de Bruce-Partington".
A més, la convenció neix amb l'objectiu d'enganxar al públic més jove a Holmes, com ja va fer la pel lícula de Guy Ritchie o la sèrie de la BBC "Sherlock", que situava al detectiu en el segle XXI. "Ens havíem estancat en gent gran de cinquanta-explica Ojeda-encara que amb la sèrie de dibuixos de Miyazaki renéixer el mite i ara noves persones s'han sumat al carro gràcies a films i sèries de televisió".
Segons l'organitzador, l'augment de popularitat del personatge es deu també a l'afició que desperta de nou l'època victoriana "pel vampirisme o el 'steampunk'", tot i que Holmes hagi de competir amb investigadors menys ortodoxos i molt més cridaners: "Malgrat l'existència de nous personatges amb tant ganxo com Lisbeth Salander-la gòtica 'hacker' de la saga" Millennium "- Holmes no morirà mai", sentencia Ojeda. Un Holmes que és, amb el seu mètode deductiu i la seva fina ironia i arrogància, font d'inspiració de personatges de la petita pantalla. Monk i Grissom, de la sèrie "CSI", i el doctor House, encarnen diverses de les facetes (i els vicis) de la ment meravellosa de Holmes.
"House viu al número 221, com Holmes, ia més té certa afició per les drogues. Encara Sherlock només les consumís quan s'avorria-matisa Ojeda-I mentre que Grissom és entomòleg, Holmes era aficionat a l'apicultura". Pel que fa a Watson, Ojeda demana una revaloració de la seva figura: "Ha estat un personatge massacrat i menyspreat en teatres i pel lícules com si fos un ximple, un bufó".
Una imatge que no té res a veure amb el paper de Watson com a contrapès narratiu en l'obra de Doyle: "Watson no està tres passos per darrere de Holmes, és ell que està tres passos per davant d'ell i de tots. Watson som nosaltres, ell ens dóna veu i vot en les històries de Sherlock Holmes ", remata.
Font: http://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/23/barcelona/1287833882.html