Autora: Marta Muixí Casaldàliga, Periodista
Els darrers deu anys s'han multiplicat els espais específics sobre
diversitat cultural i immigració a les graelles de televisions i
ràdios d'àmbit local i nacional. Gran part d'aquesta producció
audiovisual està recollida al Fons Documental que tenim a disposició
d'investigadors i professionals de la comunicació i que ja està
conformat per més de 300 produccions audiovisuals comptant tots els
capítols disponibles d'alguns programes de llarga trajectòria.
Entre els programes que hem recollit destaca la diversitat que hi
trobem i que és una de les particularitats del Fons Documental. En
primer lloc, alguns d'ells són produccions de televisions i ràdios
mentre que altres són treballs d'associacions, productores i
institucions catalanes. Divergeixen, també, pel que fa a les
trajectòries: alguns dels programes recollits han estat a la graella
només una temporada, altres s'han mantingut en antena durant moltes
temporades i també hi trobem reportatges o documentals puntuals.
D'altra banda, hi ha molta pluralitat pel que fa a l'enfocament des
del qual tracten la diversitat cultural: des de l'àmbit gastronòmic,
quotidià o de trajectòria de vida, entre altres.
Inicialment, aquests programes han tingut un paper fonamental per tal
d'explicar a la població autòctona les realitats diverses que
conflueixen dins de la catalogació d' "immigració" i trencar
estereotips fonamentats en el desconeixement. Són espais en què les
persones migrades prenen protagonisme i es presenta el fet migratori
com una realitat enriquidora, defugint de les dinàmiques dels espais
informatius en què, per la rutina pròpia de funcionament i les
lògiques de selecció informativa, la immigració es presenta
majoritàriament com un fet emminentment problemàtic o amenaçador.
Tenint en compte que els discursos de rebuig a la diversitat cultural
encara són presents, aquests espais encara són una eina útil per
fomentar la convivència en la diversitat.
No obstant, deu anys més tard que Catalunya hagi esdevingut un país de
migració és el moment de fer un pas més enllà i que la diversitat
cultural no es redueixi a aquests espais específics si no que impregni
les cadenes i emisores en tots els seus sentits. Les dades
demogràfiques ens demostren que la immigració no és un fet conjuntural
si no que és una realitat que ha transformat la societat catalana de
manera estructural. Per tant, periodísticament també l'hem de tractar
com a tal. I, amb aquest objectiu en ment, és important que la
diversitat es visualitzi en tots els àmbits de la programació i que
sigui una aposta de la direcció de les diferents cadenes i emissores
catalanes.
Com a espectadors i consumidors dels mitjans de comunicació ens hem
d'habituar a veure cares diverses a la pantalla i trobar-nos sèries de
ficció, pel·lícules o documentals produïts en contextos culturals
allunyats dels que estem familiaritzats. Només d'aquesta manera la
nostra mirada a la pantalla madurarà i els mitjans es convertiran en
espais de confluència de cultures, en espais d'interculturalitat.
Quan parlem de televisió intercultural parlem d'un canvi d'enfocament
a nivell global. No es tracta de representar col·lectius de persones
immigrades si no que es tracta que els mitjans de comunicació facin un
esforç per tal d'integrar en tots els sentits totes les diversitats
que conformen la societat catalana actual. Per tal de fer aquest
exercici, és fonamental començar per integrar aquesta diversitat (en
l'àmbit cultural, però també pel que fa al sexe, edat o condició
socioeconòmica) en el si dels mitjans, és a dir, en les plantilles.
D'aquesta manera el treball de traslladar la realitat diversa que
conforma la nostra societat a la pantalla, els micròfons o les pàgines
dels diaris i revistes es donarà amb total naturalitat.
Algunes assignatures pendents pel que fa a aquest aspecte són les
tertúlies o les columnes dels diaris, espais que generen opinió i en
què predomina clarament un prototip d'opinador i, per tant, un tipus
molt determinat d'opinions. Totes les persones tenim reflexions al
voltant de l'actualitat política, econòmica i social i el fet que les
persones que tenen un espai habitual on expressar-la fossin diverses
seria molt enriquidor per tal de presentar espais d'opinió plurals.
La meta dels mitjans interculturals és que els mitjans esdevinguin
espais on no hi hagi una dominància tan clara d'un model cultural i on
conflueixin amb dinamisme i naturalitat diverses concepcions
culturals. El camí cap a uns mitjans que absorveixin intrínsecament la
diversitat cultural serà llarg, però tots els passos que anem
realitzant ens aniran apropant a aquest objectiu.
Font: http://www.mesadiversitat.cat/croniques/
Els darrers deu anys s'han multiplicat els espais específics sobre
diversitat cultural i immigració a les graelles de televisions i
ràdios d'àmbit local i nacional. Gran part d'aquesta producció
audiovisual està recollida al Fons Documental que tenim a disposició
d'investigadors i professionals de la comunicació i que ja està
conformat per més de 300 produccions audiovisuals comptant tots els
capítols disponibles d'alguns programes de llarga trajectòria.
Entre els programes que hem recollit destaca la diversitat que hi
trobem i que és una de les particularitats del Fons Documental. En
primer lloc, alguns d'ells són produccions de televisions i ràdios
mentre que altres són treballs d'associacions, productores i
institucions catalanes. Divergeixen, també, pel que fa a les
trajectòries: alguns dels programes recollits han estat a la graella
només una temporada, altres s'han mantingut en antena durant moltes
temporades i també hi trobem reportatges o documentals puntuals.
D'altra banda, hi ha molta pluralitat pel que fa a l'enfocament des
del qual tracten la diversitat cultural: des de l'àmbit gastronòmic,
quotidià o de trajectòria de vida, entre altres.
Inicialment, aquests programes han tingut un paper fonamental per tal
d'explicar a la població autòctona les realitats diverses que
conflueixen dins de la catalogació d' "immigració" i trencar
estereotips fonamentats en el desconeixement. Són espais en què les
persones migrades prenen protagonisme i es presenta el fet migratori
com una realitat enriquidora, defugint de les dinàmiques dels espais
informatius en què, per la rutina pròpia de funcionament i les
lògiques de selecció informativa, la immigració es presenta
majoritàriament com un fet emminentment problemàtic o amenaçador.
Tenint en compte que els discursos de rebuig a la diversitat cultural
encara són presents, aquests espais encara són una eina útil per
fomentar la convivència en la diversitat.
No obstant, deu anys més tard que Catalunya hagi esdevingut un país de
migració és el moment de fer un pas més enllà i que la diversitat
cultural no es redueixi a aquests espais específics si no que impregni
les cadenes i emisores en tots els seus sentits. Les dades
demogràfiques ens demostren que la immigració no és un fet conjuntural
si no que és una realitat que ha transformat la societat catalana de
manera estructural. Per tant, periodísticament també l'hem de tractar
com a tal. I, amb aquest objectiu en ment, és important que la
diversitat es visualitzi en tots els àmbits de la programació i que
sigui una aposta de la direcció de les diferents cadenes i emissores
catalanes.
Com a espectadors i consumidors dels mitjans de comunicació ens hem
d'habituar a veure cares diverses a la pantalla i trobar-nos sèries de
ficció, pel·lícules o documentals produïts en contextos culturals
allunyats dels que estem familiaritzats. Només d'aquesta manera la
nostra mirada a la pantalla madurarà i els mitjans es convertiran en
espais de confluència de cultures, en espais d'interculturalitat.
Quan parlem de televisió intercultural parlem d'un canvi d'enfocament
a nivell global. No es tracta de representar col·lectius de persones
immigrades si no que es tracta que els mitjans de comunicació facin un
esforç per tal d'integrar en tots els sentits totes les diversitats
que conformen la societat catalana actual. Per tal de fer aquest
exercici, és fonamental començar per integrar aquesta diversitat (en
l'àmbit cultural, però també pel que fa al sexe, edat o condició
socioeconòmica) en el si dels mitjans, és a dir, en les plantilles.
D'aquesta manera el treball de traslladar la realitat diversa que
conforma la nostra societat a la pantalla, els micròfons o les pàgines
dels diaris i revistes es donarà amb total naturalitat.
Algunes assignatures pendents pel que fa a aquest aspecte són les
tertúlies o les columnes dels diaris, espais que generen opinió i en
què predomina clarament un prototip d'opinador i, per tant, un tipus
molt determinat d'opinions. Totes les persones tenim reflexions al
voltant de l'actualitat política, econòmica i social i el fet que les
persones que tenen un espai habitual on expressar-la fossin diverses
seria molt enriquidor per tal de presentar espais d'opinió plurals.
La meta dels mitjans interculturals és que els mitjans esdevinguin
espais on no hi hagi una dominància tan clara d'un model cultural i on
conflueixin amb dinamisme i naturalitat diverses concepcions
culturals. El camí cap a uns mitjans que absorveixin intrínsecament la
diversitat cultural serà llarg, però tots els passos que anem
realitzant ens aniran apropant a aquest objectiu.
Font: http://www.mesadiversitat.cat/croniques/