Combatre la segregació és vital en un moment preocupant a tot Europa,
amb un augment de la xenofòbia i la pèrdua de valors democràtics. El
diagnòstic, compartit pels ombusdmen o defensors del poble europeus,
reunits a Barcelona entre el 4 i 5 d'octubre, exigeix fer pedagogia
del respecte als drets humans. "Europa pateix un debilitament de la
cultura de valors democràtics i una relaxació que en algunes zones
està donant lloc a vulneracions dels drets humans", va insistir Ribó.
Entre els episodis més recents, "la decisió d'Itàlia de convertir en
delinqüents els sense papers, el tancament de fronteres de la Gran
Bretanya o l'expulsió de gitanos romanesos a França".
El seu homòleg suec i president de l'Institut Internacional de
l'Ombudsman, Mats Melin, va argumentar que la crisi i la retallada
d'ajuts socials estan potenciant "la xenofòbia i els nacionalismes
estrets de mires". La tendència és preocupant, va afegir, perquè "en
molts països les expressions polítiques d'aquestes postures
intransigents s'han vist reforçades a les eleccions". Un d'aquests
països és el seu, on justament ahir es va asseure per primer cop al
Melin troba igual d'inquie tant que "els partits polítics més
tradicionals o generals" s'hagin vist influïts per aquestes ideologies
"radicals". En aquest sentit, els ombudsmen reunits a Barcelona han
denunciat les traves que estan posant els països europeus al
reagrupament familiar "en alguns casos fora dels marcs legals
consolidats".
Avisen que la pèrdua de valors fa que es vulnerin els drets humans
A l'Estat espanyol, la Llei d'Estrangeria, aprovada el desembre
passat, endureix les condicions perquè els immigrants puguin reagrupar
els seus parents. En l'actualitat, només poden aconseguir la
legalització dels fills o membres de la "família nuclear". Els pares o
ascendents en queden exclosos, excepte els que tenen més de 65 anys.
El Síndic de Greuges va denunciar que el problema de fons és que
existeix una "concepció errònia del fenomen migratori". Aquesta fa que
no es vegi que els 50 milions d'estrangers que viuen a Europa "són com
nosaltres, viuen i treballen com nosaltres".
En qualsevol cas, els defensors del poble europeus van voler donar un
missatge d'esperança. D'una banda, van remarcar que existeixen
mecanismes legals i valors sufi cients per lluitar contra aquestes
tendències i evitar el trencament de la cohesió social. D'una altra,
van insistir que les tendències xenòfobes són encara minoritàries.
Tanmateix, Ribó va instar les administracions a emprendre polítiques
fermes per evitar la segregació escolar, perquè "aquests problemes no
es resolen amb dies ni amb setmanes". Com a exemple positiu, va
destacar les mesures impulsades a Vic, Mataró i Olot, que han començat
a assolir "èxits notables". Un altre motiu de preocupació pels
ombudsmen és l'envelliment de la població. Per analitzar aquest
fenomen esperen potenciar el treball en xarxa i congressos com el
celebrat a Barcelona.
Autora: Magda Bandera
Font: http://www.publico.es/catalunya/340196/el-sindic-veu-risc-de-guetos-a-les-escoles-catalanes