Frau Merkel ha aixecat un temporalàs en considerar que Alemanya no pot
esdevenir una societat multicultural. El torb s'escampa per Europa i
baixa cap al sud, imparable. La Unió Europea no sancionarà França per
l'expulsió de gitanos romanesos, ja està decidit. I el Congrés
espanyol debatrà -amb el suport inicial de PSOE, Pepé, PNV i CIU-, una
reforma electoral que posarà traves als estrangers a l'hora d'exercir
el dret al vot en les eleccions municipals i autonòmiques. La comissió
ha estat presidida per Alfonso Guerra (er Arfonzo entre amics), un
internacionalista de pa i figa. Però tornem a Alemanya, l'origen de la
tempesta. Merkel no és Habermas, però les seves opinions tenen més
pes, i de molt!, en el context europeu i mundial que la dels líders
histriònics de la dreta, es diguin Beslusconi o Sarkozy.
O Aznar, encara que el comptable de Murdoch no va gaire per mig perquè
acaba de rebre la notícia que podrà vendre paraigües i no té temps ni
per a fer les dues mil flexions diàries que li permeten superar amb
escreix al seu amic Bush. Aquest home, Aznar, puja més aviat que un
coet de festa major. De manera que no podem fer altra cosa que no
sigui treure'ns el capell davant la seva carrera avassalladora. Déu
n'hi do! L'han nomenat president del consell assessor sobre canvi
climàtic del Global Adaptation Institute. Què vol dir això...? Doncs
que, a partir d'ara, qui vulgui saber si aturarà el vent i farà
brusqueta per anar a cercar caragols, no cal que miri el cel. Amb una
telefonada al Professor de Georgetown en tindrà prou.
Tanmateix, en vista de la caiguda en vertical dels immigrants com a icones de
l'Europa sense fronteres, és probable que faci un buit a l'agenda per
a recordar-nos que ell i Josep Anglada ja ens ho havien advertit.
A Espanya la reacció antiimmigració no és gaire consistent, sols un
perfum. Però s'observen coses que poden anunciar un posicionament més
vigorós de la gent de dalt. Heus ací que el Bisbe de Còrdova,
monsenyor Demetrio Fernández, ha demanat als editors de guies
turístiques que la Mesquita de la seva ciutat passi a dir-se Catedral,
no en debades fa vuit segles que s'hi diu missa. I una de les perles
del socialisme d'ara mateix, Bibiana Aído (autora del blog "Amanece en
Cádiz") culpa musulmans i immigrants en general de l'augment imprevist
de la població, perquè són refractaris a l'ús del preservatiu. Fa una
setmana, no s'hauria atrevit a dir-ho.
Però Frau Merkel ha destapat la capsa dels trons. Tanmateix,
és més tot allò que ha suggerit que el que, realment, ha dit.
Vulgues no vulgues, el concepte multiculturalitat va ésser la pàtina
amable que per a entreteniment de la progressia va posar
en circulació l'Europa industrialitzada quan volia importar mà
d'obra jove i a preu baix.
Si la proposta multicultural no va lligada a un pla d'integració en la
llengua i la cultura del país d'acollida, en lloc d'esdevenir una
expressió de respecte envers el nouvingut, es converteix en un pretext
per a la creació de guetos, amb tots els desavantatges de signe social
que signifiquen els guetos per als que en formen part. A Frau Merkel
li ha passat una cosa: que el gueto musulmà ha crescut i crescut a
Alemanya i ara mateix, amb quatre milions de ciutadans que en fan
part, passa a ésser un col·lectiu mal de controlar. I què en fem amb
una Alemanya bilingüe? Ai las! Podria traslladar la pregunta a Herr
Joachim Hunold o a Herr Álvaro Middelmann, tan poc respectuosos amb la
llengua catalana. Però no ho faré. La solució no és Treblinka.
I que em perdoni Frau Merkel, si he dit el que acabo de dir, perquè
ella és una demòcrata de cap a peus. En realitat, el seu cop d'atenció
(cal que els immigrants aprenguin la llengua del país d'acollida)
l'hauríem de subscriure ulls clucs des d'aquesta petita part del món.
És raonable. I sense proposar-s'ho (ni tan sols imaginar-s'ho!) la
poderosa Frau Merkel ha esclafat tot el discurs sociocultural del Pepé
balear. Recordem el Primer Congrés Internacional d'Educació a la
Mediterrània, convocat per Herr Fiol i beneït per Jaume Matas.
Multiculturalitat al servei de l'anorreament del català. Déu meu,
quines històries...!
Autor: Llorenç Capellà
Font: http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/frau-merkel-i-el-temporal.html