Del 3 al 12 de novembre, la campanya tindrà com a escenari un ampli
territori geogràfic de més de mil quilòmetres quadrats, a prop del
llac Viedma, al parc nacional Los Glaciares, situat al sud-est de la
província de Santa Cruz (Patagònia). Aquesta recerca comptarà amb la
participació dels experts Jorge Óscar Rabassa i Federico Ponce, del
Centre Austral d'Investigacions Científiques del Consell Nacional
d'Investigacions Científiques i Tècniques argentí (CADIC-CONICET), i
d'Óscar Martínez, de la Universitat Nacional de la Patagònia, i forma
part del marc de col·laboració iniciat el 1986 entre la UB i el
CADIC-CONICET, amb participació de la Universitat Nacional de la
Patagònia.
«Volem estudiar, en concret, una sèrie de formacions geològiques que
es coneixen com a drumlins, en una regió encara força desconeguda pels
geòlegs, a la Patagònia austral», explica David Serrat. Els
drumlins(«cresta», en gaèlic) són petits turons, de forma ovalada, que
es formen per sota del gel en moviment de la glacera. Aquestes
geoformes, sovint, s'associen en grups, i originen els típics camps de
drumlins,de forma ondulada, que s'estenen en la direcció de l'avanç
del gel. Segons els geòlegs, els drumlins són unes antigues
estructures d'origen glacial que encara es conserven en regions
temperades del planeta, i que poden revelar incògnites sobre el
paleoclima a la Terra.
L'equip científic estudiarà l'àrea de drumlins més extensa de la
Patagònia, una regió amb unes àrides condicions climàtiques que han
afavorit el bon estat de conservació de la geologia local. Tal com
assenyala David Serrat, «els drumlins només s'originen sota condicions
geomorfològiques molt concretes (temperatura ambiental, gruix de gel,
etc.), i per tant donen una informació molt precisa del paleoclima de
la zona. Més que la gran extensió de l'àrea d'estudi, en aquest cas,
el que més importa és el bon estat dels drumlinsque hi trobem.
L'aridesa del sòl ha preservat aquestes estructures, sense erosió, tal
com les va deixar el gel, la qual cosa ens permetrà caracteritzar com
es van produir els episodis de retrocés de les geleres i els moviments
de les capes de gel en el passat».
«Si, a més —continua—, tenim l'opció de recuperar mostres de sediments
i els datem amb metodologies isotòpiques, podem arribar a conèixer les
condicions del passat, i reconstruir l'escenari geològic de la
Patagònia austral durant la darrera glaciació, fa entre uns 30.000 i
20.000 anys». Cal destacar que David Serrat és coautor d'un estudi
pioner sobre sedimentologia dels drumlinsmés enllà dels casquets
polars: la primera descripció de camps de drumlins a l'illa de Gable
(1987), al canal de Beagle, una conca tectònica que connecta els
oceans Pacífic i Atlàntic a l'extrem meridional de Sud-amèrica, en
latituds subantàrtiques.
David Serrat, exdegà de la Facultat de Geologia i antic vicerector de
Recerca de la UB, ha impartit docència de postgrau a la Universitat de
São Paulo (Brasil), a la Universitat Catòlica del Nord (Xile) i al
CADIC-CONICET (Argentina). President de la Secció de Ciències i
Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans, ha estat secretari i
president de la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN), del
Grup Espanyol de Treball del Quaternario (actual Associació Espanyola
per a l'Estudi del Quaternari, AEQUA) i rector de la Universitat de
Vic.
Font: http://www.ecodiari.cat/noticia/4067/patag/nia/austral/descobrir/inc/gnites/clima