El líder de Plataforma per Catalunya ha trobat un autèntic graner de simpatitzants entre el vedat del PSC, el Baix Llobregat i la primera corona metropolitana. El 28 de novembre la simpatia es podria transformar en vots, i el que és més perillós, que el fanatisme antiimmigració de PxC esdevingui insensible a la crítica racional.
"He decidit no lluitar per res que no pugui aconseguir". Així definia la seva estratègia electoral Josep Anglada , el líder de Plataforma per Catalunya (PxC) fa uns mesos a aquest diari, just quan encetava una autèntica carrera de cara les eleccions del 28 de novembre. La formació liderada per aquest regidor vigatà treballa amb la teoria que la majoria dels seus vots els pesca del PSC. Amb aquesta idea ha decidit llançar la xarxa a l'autèntica biosfera dels socialistes catalans: el Baix Llobregat i la primera corona metropolitana, en ciutats com Granollers, Canovelles, Mataró, Les Franqueses o Rubí. I a mida que s'acosta la data electoral l'ofensiva s'incrementa amb un poder de convocatòria gens menyspreable.
La formació d'Anglada sap que va captar del PSC i de l'abstenció la
majoria dels seus votants en les eleccions municipals de 2003 i 2007.
És a dir, vots tradicionalment d'esquerres que veien perillar les
cotes de benestar i assistència social per una immigració massiva de
costums diferents. Una descripció del que podrien ser les barriades i
municipis d'aquesta comarca barcelonina. La mateixa conclusió a què
va arribar un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la
Universitat d'Oxford titulat "The emergence of right-wing radicalism
at the local level in spain: the catalan case", publicat a la revista
"International Journal of Iberian Studies" i firmat per Sergi
Pardos-Prado i Joaquim M. Molins.
El passat 22 d'octubre, divendres, el candidat per Barcelona es va
passejar per Sant Vicenç dels Horts, amb el vehicle especialment
dissenyat per la campanya, "L'Angladamòbil", una mena de furgoneta
transformable en estant de fira a l'estil de les xurreries que volten
pels mercats ambulants de Catalunya. La passejada política tenia força
relleu perquè el dijous anterior el PSC i ICV se les havien tingut
perquè l'Ajuntament de l'Hospitalet del Llobregat, en mans dels
socialistes, havia llogat La Farga perquè el partit d'Anglada fes el
desembarcament oficial en els dominis de Celestino Corbacho. Un
desafiament? O una manera de trobar un espai mediàtic vedat?
La batussa entre els partits del consistori no va evitar que Anglada
reunís mig miler de persones on abans se celebrava el Saló Eròtic de
Catalunya. Conscient del públic que l'esperava, - emigrants
espanyols-, el seu discurs anava dirigit a alimentar el ventrell que
millors rèdits li dóna: la immigració, i en concret, la musulmana. "A
diferència dels andalusos o extremenys que varen venir a Catalunya a
donar el seu esforç, el seu treball i la seva entrega per fer una
Catalunya més pròspera, més moderna i més europea, la invasió que ha
patit Catalunya en l'última dècada amb l'arribada de milers
d'invasors, ha servit en la majoria dels casos de mà d'obra barata per
a molts empresaris desaprensius" va sEl públic escolta Anglada dissabte passat a La Farga de l'Hospitalet.entenciar entre crits que
l'erigien com a "President".
La perillosa retòrica del cap de files de PxC va continuar amb una
sinistra complicitat del públic: "La majoria han vingut aquí a
delinquir, a molestar a les nostres famílies, a xulejar-se als nostres
parcs i jardins, a intimidar a la nostra gent gran i a pertorbar la
tranquil·litat de les nostres ciutats". I per reblar el clau va
utilitzar el conseller d'Interior, Joan Saura, com ase dels cops
culpant-lo d'una estranya conspiració per "haver legalitzat a les
bandes criminals llatinoamericanes com a associacions culturals".
Duresa dialèctica i poca resposta ideològica pels fins ara senyors del
territori pot esdevenir un còctel molotov democràtic. La història ens
ha ensenyat que quan les idees són descuidades pels qui se n'haurien
de preocupar – els que han estat educats per pensar de manera crítica
sobre les idees- aquestes poden adquirir un poder irresistible sobre
les multituds i convertir-les en tan violentes que no puguin
enfrontar-se a la crítica racional. Alguna cosa ha fallat, i alguna
cosa encara falla.
Font: http://www.naciodigital.cat/noticia/19310/anglada/pais/psc
territori pot esdevenir un còctel molotov democràtic. La història ens
ha ensenyat que quan les idees són descuidades pels qui se n'haurien
de preocupar – els que han estat educats per pensar de manera crítica
sobre les idees- aquestes poden adquirir un poder irresistible sobre
les multituds i convertir-les en tan violentes que no puguin
enfrontar-se a la crítica racional. Alguna cosa ha fallat, i alguna
cosa encara falla.
Font: http://www.naciodigital.cat/noticia/19310/anglada/pais/psc