Les expulsions per criteris ètnics del president francès Nicolas
Sarkozy i les declaracions d'Angela Merkel sobre la multiculturalitat,
decretant-ne el fracàs, han polaritzat un cop més el debat públic
sobre la qüestió. Seguint la deriva caricaturitzada i grotesca que
solen prendre els debats complexos on al nostre país; hom podria
arribar a la conclusió que davant la diversitat cultural creixent
arribada de la mà de la immigració només hi ha dues postures
polítiques possibles, a saber, triar entre:
a) La multiculturalitat extrema, que a la llarga acabaria diluent la identitat
comuna en una mena de mosaic de ghettos on la cultura autòctona en
seria un més, o
b) L'assimilacionisme 'tout court' basat en la por a la deportació
massiva mitjançant criteris ètnics i la imposició d'una suposada
cultura local inmutable.
Un debat serè i pausat sobre la qüestió hauria de fer veure a l'opinió
pública de casa nostra, de l'Estat espanyol i d'Europa que la qüestió
no va de blanc o negre, sinó de grisos. Avui dilluns el pati descobert
real, el de la Universitat Pompeu Fabra, acollirà al professor i
col·lega Guy Laforest de la Université Laval que pronunciarà una
conferència sobre l'"acomodació raonable", el terme que empraren els
professors Gerard Bouchard i Charles Taylor quan, per encàrrec del
Parlament quebequès, escrigueren un informe per aconsellar al Govern
quebequès quines mesures prendre davant del pluralisme cultural i
religiós (la famosa Comissió Bouchard-Taylor).
Les conclusions de l'informe no són exportables. Foren fruit d'un
debat obert, de grups de discussió i d'investigacions liderades pels
professors esmentats en una societat com la quebequesa, acostumada als
debats madurs entre intel·lectuals, que té clara la voluntat de
defensar el secularisme i els valors liberals. Bouchard i Taylor,
però, digueren tres coses que al meu entendre es podrien aplicar a
casa nostra:
1) Cal tranquilitzar la societat, som lluny dels conflictes culturals
i religiosos greus i en tot cas hem d'ignorar aquells que intenten
desestabilitzar aquesta situació;
2) Cal fer entendre als immigrants
la necessitat d'acomodar-se a la societat d'acollida i escoltar el que
necessiten i demanen per fer-ho "còmodament";
3) Cal practicar una
actitud oberta essent coneixedors dels límits de l'acomodació, per dur
a la pràctica aquest tercer mandat cal tenir molt clar quina societat
volem i definir uns principis i límits que no puguin ser trepitjats
(per exemple: la igualtat entre homes i dones, secularisme si és el
cas, etc…).
A més a més, Bouchard i Taylor llançaren al debat públic una manera
d'afrontar la diversitat fruit de la immigració ben diferent de la
dels canadencs: la interculturalitat. Si els canadencs apostaven per
la multiculturalitat com a model, els professors quebequesos
insistiren en la necessitat de bastir un marc de convivència basat en
el respecte a les diverses cultures i els seus drets però també en
l'intercanvi i els deures. La seva proposta no va ser acceptada per
tothom però permeté generar debat sobre la qüestió.
Segur que avui el professor Laforest ens donarà més claus per abordar
aquesta qüestió. Som-hi!
Marc Sanjaume
Font: http://elpatidescobert.wordpress.com/2010/10/25/multiculturalisme-o-res/
Sarkozy i les declaracions d'Angela Merkel sobre la multiculturalitat,
decretant-ne el fracàs, han polaritzat un cop més el debat públic
sobre la qüestió. Seguint la deriva caricaturitzada i grotesca que
solen prendre els debats complexos on al nostre país; hom podria
arribar a la conclusió que davant la diversitat cultural creixent
arribada de la mà de la immigració només hi ha dues postures
polítiques possibles, a saber, triar entre:
a) La multiculturalitat extrema, que a la llarga acabaria diluent la identitat
comuna en una mena de mosaic de ghettos on la cultura autòctona en
seria un més, o
b) L'assimilacionisme 'tout court' basat en la por a la deportació
massiva mitjançant criteris ètnics i la imposició d'una suposada
cultura local inmutable.
Un debat serè i pausat sobre la qüestió hauria de fer veure a l'opinió
pública de casa nostra, de l'Estat espanyol i d'Europa que la qüestió
no va de blanc o negre, sinó de grisos. Avui dilluns el pati descobert
real, el de la Universitat Pompeu Fabra, acollirà al professor i
col·lega Guy Laforest de la Université Laval que pronunciarà una
conferència sobre l'"acomodació raonable", el terme que empraren els
professors Gerard Bouchard i Charles Taylor quan, per encàrrec del
Parlament quebequès, escrigueren un informe per aconsellar al Govern
quebequès quines mesures prendre davant del pluralisme cultural i
religiós (la famosa Comissió Bouchard-Taylor).
Les conclusions de l'informe no són exportables. Foren fruit d'un
debat obert, de grups de discussió i d'investigacions liderades pels
professors esmentats en una societat com la quebequesa, acostumada als
debats madurs entre intel·lectuals, que té clara la voluntat de
defensar el secularisme i els valors liberals. Bouchard i Taylor,
però, digueren tres coses que al meu entendre es podrien aplicar a
casa nostra:
1) Cal tranquilitzar la societat, som lluny dels conflictes culturals
i religiosos greus i en tot cas hem d'ignorar aquells que intenten
desestabilitzar aquesta situació;
2) Cal fer entendre als immigrants
la necessitat d'acomodar-se a la societat d'acollida i escoltar el que
necessiten i demanen per fer-ho "còmodament";
3) Cal practicar una
actitud oberta essent coneixedors dels límits de l'acomodació, per dur
a la pràctica aquest tercer mandat cal tenir molt clar quina societat
volem i definir uns principis i límits que no puguin ser trepitjats
(per exemple: la igualtat entre homes i dones, secularisme si és el
cas, etc…).
A més a més, Bouchard i Taylor llançaren al debat públic una manera
d'afrontar la diversitat fruit de la immigració ben diferent de la
dels canadencs: la interculturalitat. Si els canadencs apostaven per
la multiculturalitat com a model, els professors quebequesos
insistiren en la necessitat de bastir un marc de convivència basat en
el respecte a les diverses cultures i els seus drets però també en
l'intercanvi i els deures. La seva proposta no va ser acceptada per
tothom però permeté generar debat sobre la qüestió.
Segur que avui el professor Laforest ens donarà més claus per abordar
aquesta qüestió. Som-hi!
Marc Sanjaume
Font: http://elpatidescobert.wordpress.com/2010/10/25/multiculturalisme-o-res/