transcorregut des de l'inici de la Transició), al Principat de
Catalunya s'ha fet un gran esforç per la incorporació plena de la
població immigrada a la societat catalana. No s'ha fet així, i hem de
constatar-ho, al País Valencià (on la vertebració social només
s'entén, des dels partits majoritaris, amb Espanya), i tampoc no s'ha
fet a les Illes Balears (on fins i tot en aquest darrer govern
progressista i nacionalista s'ha deixat de banda l'aspecte fonamental
d'incorporar lingüísticament i culturalment els immigrats a la nostra
societat).
Un dels actius que, per tant, pot presentar la gestió política al
Principat és la tasca feta per incorporar els immigrats a la pròpia
llengua i cultura, és a dir, a la capacitat d'actuar en unes certes
condicions favorables dins la societat general del país.
En el debat de l'últim diumenge abans de les eleccions catalanes, a
TV3, tant PP com Ciutadans posaren de manifest la seua actitud
completament irresponsable pel que fa al tractament de la immigració i
la cohesió social. Ambdós partits aposten per martellejar l'únic àmbit
on s'ha avançat significativament vers la incorporació
sociolingüística de la població immigrada : l'educació.
Emparant-se en uns suposats drets individuals –completament
discutibles, perquè pertot arreu l'ensenyament es fa en la llengua
pròpia del país-, reivindiquen una escola "trilingüe"
(català-castellà-anglès), mentre obliden la impossibilitat dels
ciutadans catalanoparlants d'exercir els propis drets lingüístics, per
exemple, davant l'administració de Justícia.
Autor: Bernat Joan - Secretari de Política Lingüística