Contra la Despossessió i la Impunitat per la terra i la dignitat IV Jornada Dia Internacional Contra els Crims de l’Estat colombià
Plaça de la Catedral (Barcelona)
A Colòmbia, els crims d'Estat han afectat especialment a dones i
homes, nens i nenes, de diferents organitzacions socials, polítiques,
sindicals, estudiantils, indígenes, afrocolombianes i camperoles. En
els últims 30 anys, han estat assassinades més de 30
mil persones, 50 mil han estat desaparegudes, 4,5 milions de persones
han estat desplaçades per la força i 6,5 milions d'hectàrees de terra
han estat usurpades.
A Barcelona, el proper dijous 10 de març a les 18:30h, a la plaça de
la Catedral, es realitzarà un acte per retre homenatge a les víctimes
de crims d'Estat a Colòmbia. Es tracta d'una concentració en la qual
participarà el grup de Hip-Hop Los Renacientes, conformat per joves de
la comunitat d'Autodeterminació Vida i Dignitat del Pacífic colombià,
a més d'altres
intervencions artístiques i reivindicatives.
Des de l'any 2008 el 6 de març ha estat proclamat pel Moviment de
víctimes de crims d'Estat-MOVICE - com a dia de la dignitat de les
víctimes de la violència estatal a Colòmbia. Aquest any, 2011 es
portaran a terme accions en diferents ciutats del món entre el 4 i el
12 de març, amb la finalitat de commemorar a les víctimes i exigir a
l'Estat colombià una llei de reparació que respongui a les legítimes
demandes de les persones afectades i a les dels seus familiars.
Els Crims d'Estat, considerats de lesa humanitat, són els actes
inhumans comesos contra la població civil per motius socials,
polítics, racials, religiosos o culturals, perpetrats per les
autoritats d'un Estat o per particulars que actuïn per instigació
d'aquestes autoritats o amb la seva tolerància. Són considerats Crims
d'Estat la desaparició forçada, les execucions extrajudicials, les
tortures i/o assassinats comesos o tolerats per agents de l'Estat.
El govern colombià ha elaborat un projecte de Llei de Víctimes i un
projecte de Llei de Terres que no s'ha concertat amb les víctimes. Per
això, un dels objectius de la concentració del 10 de març és donar a
conèixer la postura de les víctimes enfront del projecte de llei en
curs i les seves propostes, amb la finalitat de que aquest projecte
compleixi amb els mínims estàndards nacionals i internacionals en
matèria de drets de població afectada per aquests crims.
S'adjunta el manifest que es llegirà en la concentració i fotografies
dels actes commemoratius d'anys anteriors.
Més informació: 6mbarcelona@gmail.com Moviment de Víctimes de crims
d'Estat www.movimientodevictimas.org
Contacte: Jamileth Vargas E-mail: jamileth@movimientodevictimas.org
Manifest Contra la Despossessió i la Impunitat a Colòmbia. Dia
Internacional Contra els Crims de l'estat colombià
Què és el dia internacional contra els Crims de l'Estat Colombià?
El Movimiento Nacional de Víctimas de Crímenes de Estado a Colòmbia
(Movice) és una plataforma per a la reivindicació dels drets a la
Veritat, la Justícia i la Reparació Integral de les víctimes de la
violència estatal. Està conformat per més de cinc mil víctimes i
trescentes organitzacions de Drets Humans i organitzacions polítiques.
Des de l'any 2008 el 6 de març ha estat proclamat pel MOVICE com el
dia de la dignitat de les víctimes de la violència estatal de
Colòmbia. Aquest any s'estan organitzant accions a diferents ciutats
del món entre el 6 i l'11 de març, amb la finalitat de commemorar a
les víctimes i exigir a l'Estat una llei de reparació que respongui a
les legítimes exigències de les persones
afectades i les seves famílies.
Què són els Crims d'Estat?
Els Crims d'Estat, considerats de Lesa Humanitat, són els inhumans
actes comesos contra la població civil per motius socials, polítics,
racials, religiosos o culturals, perpetrats per les autoritats de un
estat o particulars que actuïn per instigació d'aquestes autoritats o
amb la seva connivència. Són considerats crims d'estat: la desaparició
forçada, les execucions extrajudicials,
les tortures i/o assassinats comesos o tolerats pels agents de l'Estat.
Dimensions de la victimització dels Crims d'Estat A Colòmbia, aquests
crims han afectat especialment a dones i homes de diferents
organitzacions socials, polítiques, estudiantils, indígenes,
afro-colombianes i camperoles. En els últims trenta anys, han estat
assassinats més de trenta mil persones, cinquanta mil han estat
desaparegudes, 4,5 milions de persones han estat desplaçades a la
força i 6,5 milions d'hectàrees de terra usurpades. Cinc mil membres
de un partit polític van ser víctimes
d'assassinat o desaparició.
És necessari remarcar la impunitat que existeix a Colòmbia enfront
aquests crims. A l'any 2005 es va iniciar a través de la mal anomenada
Llei de Justícia i Pau, un procés de desmobilització paramilitar que
ha resultat ésser un fracàs. Havent-se desmobilitzat més de trenta mil
paramilitars, reals o suposats, sis anys després només existeixen dues
sentències condemnatòries. A l'actualitat, el govern nega l'existència
dels grups paramilitars que mantenen vives les seves estructures a les
regions, denominant-los Bandes criminals.
Intentant ocultar el fracàs de la desmobilització paramilitar, el
govern ha rebatejat les estructures paramilitars de sempre amb el nom
de Bandes Criminals o Emergents.
El projecte de Llei de Víctimes
Des del seu naixement l'any 2005, el MOVICE s'ha consolidat com un
espai que ofereix alternatives viables en els processos d'exigibilitat
dels drets de les Víctimes de Crims d'Estat a Colòmbia. Alhora, s'ha
posicionat com un dels principals actors socials i polítics que amb
veu pròpia ha vingut confrontant les polítiques del Govern i reclamant
canvis estructurals a l'Estat Colombià. Canvis que permetin obtenir
Veritat i Justícia i fer viable un Estat Democràtic.
Actualment s'està tramitant una nova Llei de Víctimes al Congrés de la
República Colombiana. Des del MOVICE es reconeix que tot i que aquesta
llei fa avenços en materia d'estàndards de protecció dels drets de les
víctimes, continuen existint deficiències que s'haurien de corregir.
Per aquest motiu, el MOVICE insta que la Llei de Víctimes ha de:
1. Incloure entre la població objectiu de la llei a totes les
víctimes, incloent-hi a les que siguin víctimes d'actors armats
il·legals.
2. Incloure també, a les víctimes de crims d'estat afectades pels fets
succeïts des de principis dels anys vuitanta.
3. Establir una clara diferència entre les polítiques que busquen la
reparació de les víctimes i les polítiques socials pròpies de l'estat.
4. Comprometre a l'Estat per a que lliuri la terra en les condicions
adequades, lliure de qualsevol perill que amenaci la vida i la
integritat de aquelles persones que l'habiten. L'entrega del predi en
condicions que siguin aptes per a la subsistència. L'entrega de
prestacions complementàries com el sanejament dels béns i mesures
d'estabilització socioeconòmica.
5. Destinar els recursos suficients per assegurar l'acompanyament i
l'assistència judicial a les víctimes, així com promoure una política
adequada amb plenes garanties per a la justa reclamació de drets.
Per aquest motiu, així com fa quatre anys, continuem exigint Al Govern
de l'Estat Espanyol:
1. Que condicionin les inversions de les empreses de capital espanyol
a ser relacions comercials ètiques i d'igualtat, a l'estricte
compliment i respecte dels Drets Humans en territori colombià.
2. Que es prioritzi la cooperació per a la pau abans que per a la
guerra, per tant exigim que s'anul·lin els contractes de venta d'armes
i cooperació militar suscrits amb Colòmbia.
A tots els governs de la Unió Europea:
1. Que existeixi una coherència entre el que es pretén amb la
cooperació i les polítiques comercials com amb els Tractats de Lliure
Comerç. El TLC acordat entre Colòmbia i la Unió Europea afecta la
sobirania alimentària; imposa una relació de competència desigual;
estableix un marc per a les inversions estrangeres irresponsable i
violent amb les comunitats, els recursos naturals i el medi ambient en
general.
2. Que es condicioni la cooperació amb l'Estat Colombià a la
desaparició real dels grups paramilitars i a la no utilització de
tàctiques de guerra no convencional o mètodes proscrits en el Dret
Internacional Humanitari.
3. Que s'aporti en la construcció real de condicions per a la pau amb
justícia social a Colòmbia, amb el reconeixement dels drets de les
víctimes i s'exigeixi la suspensió real de la impunitat a Colòmbia.
Els sotasignats donem el nostre suport a aquest comunicat ia la
Declaratoria Pública davant les polítiques del govern del president
Juan Manuel Santos.
Barcelona, 10 de març de 2011