d'Estrangeria, aprovada el juliol de 2009, que va permetre a Catalunya
ia Andalusia concedir permisos de treball a estrangers, en rebutjar el
recurs de la Comunitat de Madrid, que considerava que aquesta
atribució és exclusiva de l'Estat.
Aquesta és la segona vegada que la Sala del Contenciós Administratiu
del Tribunal Suprem es pronuncia sobre això, ja que el passat 17 de
maig va donar el seu vistiplau a aquest decret en rebutjar el recurs
de la Comunitat de Múrcia, que esgrimia els mateixos arguments que
l'Executiu d'Esperanza Aguirre.
Les dues comunitats al · legaven que l'atribució a les comunitats que
tinguin assumides competències en matèria laboral d'atorgar permisos
de treball contraria la competència exclusiva de l'Estat en matèria
d'estrangeria i immigració, segons el que estableix l'article 149.1 de
la Constitució.
Argumentaven a més que l'exercici d'aquesta competència per una
comunitat autònoma pot afectar altres, ja que, un cop autoritzat el
treballador estranger per decisió d'una Administració diferent de la
de l'Estat, si aquest canvia el seu lloc de residència es trobaran
obligades a acollir i afavorir la seva integració.
En els seus recursos indicaven que els preceptes legals que feien
referència a l'autorització del treball abans de la reforma feien
referència a la intervenció de l'Estat, mentre que el nou reglament
"modifica radicalment aquest plantejament dissociant l'autorització de
residència de la de treball".
Afirmació de la qual discrepa el Suprem, en sostenir que el reial
decret impugnat fa referència a la necessitat d'un "informe preceptiu
i vinculant emès pel corresponent òrgan de l'Administració de l'Estat
sobre la concurrència o no de les indicades causes d'inadmissió a
tràmit quan afectin l'autorització de residència ".
A més, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de
Catalunya va declarar constitucional l'article 138 "sempre que
s'interpreti en el sentit que la competència executiva en matèria
d'autorització inicial de treball es circumscriu a l'àmbit laboral i
no condiciona la matèria estatal d'entrada i residència d'estrangers a
Espanya ".
Un altre dels motius del recurs de la Comunitat de Madrid era la
"vulneració de la jerarquia normativa" en què, segons ell, va incórrer
el Govern en modificar amb aquest decret el Reglament de la Llei
d'Estrangeria, sense que estigués aprovada encara la reforma d'aquesta
llei, el que es va produir mesos després, el desembre de 2009.
No obstant això, per al Suprem aquesta "circumstància és irrellevant"
perquè d'això "no es deriva inexcusablement que el precepte impugnat
fos il · legal".
Quan la Comunitat de Madrid va interposar el recurs, el llavors
conseller d'Immigració i Cooperació, Javier Fernández Lasquetty, es va
queixar que amb aquesta nova norma les comunitats autònomes que no
tenen aquesta competència quedarien "a mercè del que les altres
decidissin en termes de estrangeria ".
http://www.adn.es/local/lleida/20111017/NWS-0626-TS-Cataluna-competencia-permisos-trabajo.html