En només unes setmanes han coincidit fets envoltats d'una certa
aurèola mediàtica, però antagònics pel que fa a models d'entendre i de
construir la societat. Mentre l'exjugador del Barça Lilian Thuram
presentava aaquests dies a Barcelona la seva fundació contra el
racisme, dedicada a fomentar el diàleg intercultural i l'apropament de
comunitats a Europa, a Vic el grup municipal de CiU donava suport a
una moció de la Plataforma per Catalunya per suprimir el registre
municipal d'unions de fet amb l'objectiu d'evitar l'arrelament de la
població immigrada d'origen extracomunitari.
En aquest ambient, i reblant el clau, Claude Guéant, ministre
d'Interior de l'Estat francès, d'on és Thuram, assegurava en seu
parlamentària que "algunes civilitzacions són superiors a altres".
Guéant, el mateix ministre que va ordenar les expulsions en massa dels
gitanos l'estiu passat, no diferia gaire del comentari que a principis
de gener havia fet el president d'Unió de Joves al Berguedà, Jordi
Carreras, que en un dels seus twitts bramava contra els immigrants
àrabs i les víctimes estrangeres de violència de gènere, entre altres
col·lectius. Un missatge en la línia del seu president de partit,
Josep Antoni Duran i Lleida, pel qual els joves escolars de famílies
migrades pertorben la convivència i fan disminuir el nivell acadèmic a
les aules catalanes.
El racisme, que les darreres dècades quedava reservat a les
organitzacions inspirades en les tesis supremacistes del Tercer Reich,
l'assumeix avui la dreta de suposada tradició democràtica. Ja no és
exclusiu dels nostàlgics feixistes que insisteixen en la doctrina més
biologista. Atiant la crisi i la por a la inseguretat, les formacions
conservadores han acabat normalitzant un discurs xenòfob que, més
enllà de les seves expressions violentes per la xarxa o a peu de
carrer, es plasma en una corrua de decrets llei.
Vic i França són dos testimonis d'aquesta involució que s'estén pel
Vell continent a velocitat de vertígen, mitjançant expulsions i una
legislació cada cop més restrictiva. Només una societat civil
compromesa en la defensa dels drets humans i a la igualtat social pot
fer d'antídot contra aquesta deriva reaccionària, que es passeja en
trajo i corbata pels consistoris sota sigles tan aparentment
inofensives com les de CiU o les del Partit Popular. El racisme ja no
és un fantasma que recorre Europa. Està als hemicicles i té noms i
cognoms. Combatre'l és una exigència ètica i un deure democràtic.
http://www.llibertat.cat/2012/02/racisme-per-decret-llei-16712