La pobresa extrema a Llatinoamèrica es dispara




La pobresa extrema a Llatinoamèrica va aconseguir el seu nivell més alt en 2017, amb 62 milions de persones que viuen en condicions miserables, fet que no s'observava des del 2008. Les dades s'han donat a conèixer avui la Comissió Econòmica Per a l'Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL), en lliurar el Panorama Social de la regió.

L'informe assenyala que la pobresa -mesurada per ingressos- es va mantenir estable i que la desigualtat s'ha reduït apreciablement des del 2000. Així el 2017, el nombre de persones vivint en la pobresa va arribar a 184 milions (30,2% de la població), dels quals 62 milions viuen en situació d'extrema pobresa (10,2% de la població, el percentatge més alt des de 2008).

Segons les projeccions de la Comissió, el 2018 la pobresa baixaria a 29,6% de la població, la qual cosa equival a 182 milions de persones (dos milions menys que el 2017), mentre que la taxa de pobresa extrema es mantindria en 10, 2%, és a dir, 63 milions de persones (un milió més que el 2017).

Segons les dades de la CEPAL, entre 2002 i 2014 la pobresa i la pobresa extrema es van reduir considerablement a la regió: La taxa de pobresa va baixar del 44,5% al ​​27,8%, i la pobresa extrema es va reduir del 11,2 % al 7,8%, amb un ritme de caiguda més accelerat en la primera meitat del període.

Tanmateix, el 2015 i el 2016 es van registrar increments successius en les taxes de pobresa i pobresa extrema, sobretot en el segon indicador. Per a la secretària executiva de la CEPAL, la mexicana Alicia Bárcena, "tot i que la regió va aconseguir importants avanços entre la dècada passada i mitjans de la present, des de 2015 s'han registrat retrocessos, particularment en matèria de pobresa extrema".

El document recorda que "l'eradicació de la pobresa i la pobresa extrema, així com la reducció de la desigualtat en totes les seves dimensions, continuen sent reptes centrals per als països d'Amèrica Llatina". Per això, l'augment de l'extrema pobresa "és preocupant i encén els senyals d'alerta", especialment en un context macroeconòmic incert, feble i un augment de la desocupació.

El Panorama Social destaca els avenços en termes d'inclusió social i laboral obtinguts entre 2002 i 2016, però, va delimitar, "persisteixen bretxes estructurals que afecten en forma accentuada a les dones i els joves, així com als indígenes, els afro-descendents i les persones amb discapacitat".

En analitzar els països amb majors reduccions de la pobresa en el període 2012-2017, s'observa que a Xile, El Salvador i la República Dominicana l'augment dels ingressos laborals a les llars de menors recursos va ser la font que més va contribuir a aquesta disminució, mentre que a Costa Rica, Panamà i Uruguai el principal factor van ser les pensions i transferències rebudes per les llars de menors recursos. "Això corrobora la importància de dotar de més recursos a la població en situació de pobresa, combinant l'enfortiment dels ingressos laborals amb la provisió de transferències públiques i l'enfortiment dels sistemes de protecció social", ha remarcat avui Bárcena.